Castell de Santa Oliva
(Santa Oliva - Baix Penedès)

Situat dalt d'un turó, a la part alta de la vila. El lloc és esmentat des del segle X, quan devia formar part de la línia frontera amb els sarraïns, i era possessió del monestir de Sant Cugat del Vallès. A inicis del segle XI, l'abat va concedir-lo al noble Isimbert, per que impulsés el seu repoblament i fortificació. L'any 1045, el seu fill, Ramon Isimbert, donà a dos matrimonis un alou del terme del castell de Santa Oliva perquè hi erigissin una torre de pedra i calç. És a partir del segle XII que els seus senyors comencen a cognomenar-se Santa Oliva. El seu domini es manté fins el 1243, quan Saurina de Santa Oliva ven tots els drets al monestir de Sant Cugat, el qual en mantindrà la jurisdicció fins al segle XIX.

El que resta del castell és una magnífica torre de planta rectangular, amb un cos adossat -l'antiga sala del castell- que, al segle XVII, va ser convertit en l'església del Remei. Al seu extrem hi ha l'absis enlairat de l'antiga capella del castell. La torre, del segle XI, té diversos nivells, amb espitlleres i els forats on es recolzaven les bigues. A la part superior hi ha finestres de punt rodó i la coberta amb volta de mig punt. L'aparell és fet de pedres irregulars, però ben arrenglerades. La porta, rectangular i amb llinda monolítica, és situada a la façana nord.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí