Castell de Calonge
(Calonge | Sant Antoni - Baix Empordà)

El terme de Calonge (Colonica) està documentat des de l'any 881, en un decret de concessió de la vall d'Aro atorgat pel rei franc Carloman al bisbe de Girona, Teuter. Cal suposar que en aquella època ja devia existir una primera fortificació, la qual va estar vinculada al monestir de Sant Feliu de Guíxols, entre els segles X i XII. A la fi d'aquest segle apareix com a propietat reial, quan Ramon de Solius ret homenatge pel castell de Calonge al rei Alfons el Cast. Poc després va passar a mans de la nissaga dels Cruïlles. En aquella època es coneixia amb el nom de Colongo de Maritim. Amb diverses incidències, els Cruïlles en van mantenir el domini feudal fins a les darreries del segle XV, quan n'era titular Pere Galceran II. Durant la segona guerra remença, el castell va ser incendiat en dues ocasions, els anys 1477 i 1485, i va haver de ser reconstruït en part. És possible que en aquella època es construïssin les torres angulars i el palau gòtic a l'ala de migdia. A partir de 1488, el castell va ser cedit per Ferran II a Galceran de Requesens. Després va passar per herència als Cardona-Anglesola, esdevinguts ducs de Sessa, l'escut dels quals es pot veure a l'entrada del palau. Al segle XIX, el castell va ser convertit en teatre-casino i després va tenir diferents usos, fins que va passar a ser propietat publica i va ser restaurat.

El conjunt del castell respon a les diverses etapes constructives i a les refeccions que ha anat patint al llarg dels segles. La part més antiga (segles XII-XIV), es correspon amb la torre gran, una construcció de planta quadrada, amb uns murs d'un metre de gruix, oberts amb diverses sageteres. Posteriorment, es va afegir un recinte de planta trapezial, amb torres angulars cilíndriques, atalussades, coronades amb merlets.

Va ser restaurat per l'arqueòleg Miquel Oliva Prat als anys 50, i per Joan Bassegoda Nonell, l'any 1973. Novament, per l'arquitecte Jordi Casadevall (Kasval Arquitectes) el 2005, quan ja adquireix l'aspecte actual. Josep M. Esquius Prat i Jordi Payola van completar la tasca cap a 2022.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí