Hostal de la Bona Sort
(Barcelona | Santa Caterina - Barcelonès)

És una finca d'origen medieval, adquirida el 1570 pel mercader Bernat Viladomar, originari de Bagà, que la va fer reformar per a convertir-la en la seva residència. A la llinda d'un finestral enreixat del pati va fer esculpir un escut heràldic personalitzat, una peça única a Barcelona que recorda les pietre parlanti dels palaus renaixentistes de Gènova (veure fitxer adjunt). El 1663 va ser adquirida per Josep Barrera i Rovira, negociant de Moià, la besnéta del qual, Josepa Barrera i Pratsenjulià es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila, que heretaria el títol de marquès de Puertonuevo del seu pare Josep Francesc d'Alòs i de Rius*.

Sembla que el 1779 s'hi va instal·lar la fàbrica d'indianes de Capelino i Tomàs (Josep Capelino i Francesc Tomàs), que a partir del 1785 seria dirigida per Ignasi Tastàs, gendre de Capelino. El 1793, Josep Ignasi d'Alòs i Barrera, tercer marquès de Puertonuevo, va establir la finca en emfiteusi a Tastàs, que la faria reformar amb la remunta d'un tercer i quart pis (aquest darrer incomplet) i dues escales de veïns. La fàbrica, que funcionava sota la raó social Capelino-Tomàs, devia desaparèixer amb la Guerra del Francés, ja que el 1814 s'hi va instal·lar l'Hostal de la Bona Sort. La ruïna econòmica del matrimoni Tastàs-Capelino va fer que deixessin de pagar el cens, i el 1815 el marquès de Puertonuevo va recuperar la propietat per la via judicial. Des d'aleshores, s'ha mantingut en mans de la mateixa família, tot i que els actuals propietaris són d'una branca col·lateral i tenen altres títols nobiliaris.

L'edifici s'articula al voltant d'un pati, amb arcades i balcons. La façana del carrer Carders és feta amb carreus de pedra molt ben escairada. Els portals són adovellats, d'arc escarser. Els balcons, afegits amb posterioritat a l'obra original, tenen la llosana de ceràmica.

Pere Castaño ens afegeix la següent informació:

"Dels boirosos racons de la tradició i les llegendes urbanes, podem extreure'n una que ens diu que la popular Marieta de l'Ull Viu hauria servit a aquest hostal com a minyona. També que de vella hauria posat parada de llaminadures infantils a la propera plaça de Sant Agustí Vell.

El bar que hi ha actualment als baixos de l'edifici havia estat un celler i taverna on es venia vi a doll, mostrava les típiques bótes en renglera i conservava tota la fesomia d'un local pobletà. L'esmento perquè és el darrer lloc del nucli urbà de Barcelona on jo vaig veure damunt la porta la típica branca de pi amb què antigament s'anunciava la venda pública de vi. Això era cap als anys cinquanta.

Al pis on ara es veu la pancarta anunciant un "casal intercultural" hi havia hagut una associació de barri molt popular que allotjava, com activitat destacada, una formació de música coral."

*Font: Octavià Alexandre

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí