Castell de Can Feu
(Sabadell | Rodal - Vallès Occidental)


Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu (Foto: pmolucasx, 2009)

Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu (Foto: Joan Sánchez Sabé, 2006)

Sabadell - Castell de Can Feu

Sabadell - Castell de Can Feu



TipusCastell
PeríodeSegle XIX
EstilEclecticisme
AutorAugust Font Carreras (reforma) / Joaquim Aldrufeu Arguyol, Joan Prats Badia, jardins
Situació Pg. Can Feu, prop del carrer Colòmbia
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Cal interven-
ció urgent
Necessita intervenció urgent
Aquest casal es va començar a construir el 1816, sobre els fonaments de l'antiga masia de Sobarber, de la qual es té notícia el 1055 i, que, més tard, -segle XII-, es va fortificar. El segle XVI, quan era de nou una explotació agrícola, va rebre el nom de Torre Cremada, després d'un gran incendi, i al segle següent, el de Torre Vallcorba, nom dels seus posseïdors, que, poc després -1674-, van passar a ser els Feu. Tot plegat, comportà reformes i ampliacions, com ara la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, construïda el 1704, que, en un primer moment, era dedicada a la Nativitat. El 1747 passa, per matrimoni, a la família Olzina.

L'historiador Andreu Castells explica al seu llibre L'art sabadellenc que la construcció del castell de Can Feu es deu a una juguesca que van concertar tres cosins per veure qui construiria el castell més vistós. Josep Nicolau d'Olzina va fer el de Can Feu, però també la Torre de Riu, a Alp, de la qual se n'explica la mateixa anècdota.

Es tracta d'un casal de forma rectangular i cossos auxiliars, flanquejat per tres torretes i una torre mestra de cinc plantes. El conjunt respira un aire medieval, com les finestres i espitlleres o el pati d'armes davant de la façana principal, -dominada per l'escut d'armes dels Olzina-, un projecte de l'arquitecte August Font que quedà inacabat. L'envoltava un jardí que barrejava conceptes neoclàssics i romàntics, amb pavelló, pèrgola, estany, camins i, fins i tot, un fals cementiri, com el del Laberint d'Horta, dissenyats per Font i els jardiners Joaquim Aldrufeu Arguyol i Joan Prats Badia, vinculat a la família Segalà. Tot plegat se situava en l'entorn del Bosc de Can Feu, magnífic espai d'esbarjo desaparegut.

Va patir diversos canvis d'ús i la venda dels terrenys en temps de la guerra civil i la postguerra -que va fer sorgir nous barris-, decadència de la que encara no s'ha recuperat, tot i l'adquisició -l'any 2007-, per part de l'ajuntament de Sabadell.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP