Casa Llauder
(Barcelona | Sant Just - Barcelonès)


Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet

Barcelona - Hèrcules, 3, façana Arlet (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)

Barcelona - Hèrcules, 3

Barcelona - Hèrcules, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2026)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIII a XV
AutorJoan Tudó, m.o. (reforma)
Situació Hèrcules, 3 / Arlet, 5
Casalot d'origen medieval (segle XV), reformat durant el segle XVIII. Al fogatge de 1448 apareix com a propietari Arnau Guillem Pastor, una filla del qual, Micaela, estava casada amb un dels fills del governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santacoloma, de nom Berenguer Joan de Requesens i Joan de Soler. Aquest es va casar, en segones núpcies, amb Isabel de Corbera-Campllong, baronessa de Púbol, i la casa seria heretada pel fill d'aquest matrimoni, Francesc de Requesens i de Corbera-Campllong, i després pls seus descendents. Al segle XVII, va passar, per herència, a la família Tormo. El 1623, Jaume de Tormo i de Vilademany, baró de Púbol, va fer donació del casal al seu germà Lluís en ocasió del matrimoni d'aquest, que el 1628 el va establir en emfiteusi al jurista Narcís Mir. El 1699, les seves nebodes i hereves Ignàsia i Maria Anna Fontanilles el van vendre al notari Francesc Llauder i Moles (1632-1719). L'últim membre de la nissaga fou Lluís M. de Llauder i de Dalmases (1837-1902), fundador de la revista La Hormiga de Oro, la llibreria i la impremta de la qual eren a la mateixa casa.*

L'edifici conserva l'estructura d'època antiga, així com el portal adovellat, els carreus de la planta baixa i les finestres coronelles, ara tapiades, a l'altura del primer pis. A la cantonera del segon pis hi ha la figura esculpida d'un animal. Els balcons, amb la típica llosana de ceràmica, les portes rectangulars i la resta d'obertures són fruit de la reforma del segle XVIII.

Les monges Hijas de San José van comprar l'edifici l'any 1925 i el van fer reformar al mestre d'obres Joan Tudó i, de nou, s'hi va intervenir als anys 70 del segle XX. Finalment, el grup hoteler Gargallo va adquirir el convent, l'any 2009, i, en una nova adaptació per integrar-lo al Gran Hotel Barcino, han aparegut restes ocultes, com una doble paret amb una finestra coronella amb festejadors -i la signatura de Tudó al porticó-, i part d'un pedestal romà usat com a carreu,** així com restes del fòrum de la Barcino romana al seu subsòl.

*Font: Octavià Alexandre

**Palmer, Jordi: Missatge en una ampolla: singular descoberta centenària en un hotel de Barcelona. El Nacional, 1/3/2026

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP