Castell de Raimat
(Lleida | Raimat - Sucs - Segrià)

Castell d'origen andalusí situat dalt del turó que presideix el poble de Raimat. Va ser atorgat al cavaller Guerau de Jorba i després va passar a la seva filla Gueraua i al seu nét, Guillem de Cardona i de Jorba. A finals del segle XIV, queda a mans de la Pia Almoina de la Seu de Lleida, que en seria propietària fins a la desamortització. L'any 1707, durant el setge de Lleida, el castell va resultar molt afectat, enrunat, esdevenint, després de les reparacions, purament, una casa senyorial. A finals del segle XIX, l'adquireix Pedro de Andrés Puigdollers, enginyer i ric propietari, que el remonumentalitza com a castell. Manuel Raventós Domènech el va comprar l'any 1914, emprenent noves reformes. El 1932, el seu fill Jesús encarrega a l'arquitecte Rafael Masó la renovació del vestíbul, la sala de pas i el menjador, on va dissenyar una llar de foc, i així arriba fins a l'actualitat.

És un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i una torre cilíndrica en una de les cantonades. La porta és adovellada i té, a la clau, una dovella, amb el nom de Joan Cosiné, l'escut de Raimat -raïm, mà-, la data de 1627 i una creu patent, reproducció en negatiu de l'autèntica, malmesa durant la guerra civil. Aquesta dovella, fora de proporció, no és original, sinó reaprofitada i recol·locada aquí per Raventós el 1914.


Martínez París, Josep Manuel: Sobre la cronologia i la història del castell de Raimat. Shikar, núm. 9, 2022

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí