Castell dels Espolters (Castell d'Albatàrrec)
(Albatàrrec - Segrià)


Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Albert Esteves, 2025)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Pere Català Roca -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1962)

Albatàrrec - Castell dels Espolters

Albatàrrec - Castell dels Espolters (Foto: Mariano Miaunau, del llibre Geografia General de Catalunya, inicis segle XX)



TipusCastell
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Carrer Nou / Carrer Jacint Verdaguer
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El castell d'Albatàrrec no apareix en cap documentació medieval conservada. Se sap que el lloc era, a finals del segle XII, de Pere d'Albatàrrec, el qual va cedir tots els seus béns a la comanda templera de Gardeny. Després de la Guerra Civil catalana del segle XV, el rei Joan II va donar-lo a Antoni de Riquer i els Riquer el van vendre, a la segona meitat del segle XVI, al lleidatà Francesc d'Espolters. Va ser el seu fill Martí qui va construir el castell senyorial renaixentista, bastit sobre una fortalesa més antiga, probablement del segle XIII. Els Espolters el van mantenir fins a mitjan segle XVIII quan n'era propietari Vicenç Espolter, senyor de Pedrós. Després va passar als Àger, als Malla i a l'Hospital de Vic. Després de la desamortització, al segle XIX, a ser adquirit per Antoni Angelet, comte de Vinatesa i finalment va acabar en mans de la família Camón. Van ser ells els que, entre 1924 i 1926, el van refer en estil neomedieval atorgant-li una imponent aparença, tot conservant estructures i elements renaixentistes -com les arcades ogivals i diverses finestres d'arc conopial- tot plegat integrat en l'obra nova.

El castell, encara de propietat privada, està situat tocant a l'església, en un solar enjardinat de grans dimensions envoltat d'un mur molt alt que impedeix la seva contemplació des del carrer. Només es pot veure la part alta d'torre, amb un curiós balcó cantoner sostingut per una mènsula escalonada. L'edifici està format per dos cossos, ambdós de planta rectangular i la torre d'homenatge, amb dos patis interiors tancats. Un d'ells té un portal presidit per l'escut de la família Bescós.

A la fotografia que adjuntem, extreta de la Geografia General de Catalunya, de Ceferí Rocafort, podem veure, a mà esquerra, la silueta del castell abans de la reforma.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP