Restes del castell i la muralla
(Llardecans - Segrià)


Llardecans- Restes del castell i la muralla

Llardecans- Restes del castell i la muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans- Restes del castell i la muralla

Llardecans- Restes del castell i la muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans- Restes del castell i la muralla

Llardecans- Restes del castell i la muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans- Restes del castell i la muralla

Llardecans- Restes del castell i la muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans - Mur a la plaça de l'Església, 4

Llardecans - Mur a la plaça de l'Església, 4 (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans - Mur al carrer Vilaclosa, 12

Llardecans - Mur al carrer Vilaclosa, 12 (Foto: Albert Esteves, 2026)

Llardecans- Panoràmica des del mirador del castell

Llardecans- Panoràmica des del mirador del castell (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Carrer Vilaclosa, 25-30
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
De l'antic castell de Llardecans, situat a la part més alta del poble, en queda ben poca cosa, amb prou feines les restes d'un parell de murs. La construcció dels dipòsits d'aigua va suposar la desaparició de la major part de les restes. Al seu lloc hi ha ara una plaça-mirador, amb unes esplèndides panoràmiques sobre la vall. Al carrer de la Vilaclosa, que passa pel costat, hi havia una de les portes de la muralla. Aquesta envoltava un primer recinte, d'època medieval, que es va ampliar al segle XVI formant una segona anella. Algunes cases del carrer Vilaclosa i una de la plaça de l'Església presenten carreus d'una mida molt gran, que potser podrien haver format part de la muralla.

El lloc de Llardecans, amb el seu castell, va ser atorgat als Santcliment l'any 1248. D'ells va passar als Prunera, fins l'any 1618, quan va passar a mans dels Castellvell, que també dominaven Sarroca i Maials. Aquests se'l van vendre, el 1751, a Procopi de Bassecourt, d’ascendència flamenca, primer baró de Maials, els descendents del qual el van posseir fins a mitjan segle XIX. Va ser ell qui va impulsar l'economia del municipi, amb el conreu de l'olivera i la construcció de nombrosos molins d'oli.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP