Restes del castell d'Alcoletge
(Alcoletge - Segrià)

El nom d'Alcoletge deriva de mot àrab Alqulay'a, que un diminutiu de la paraula castell. Això ens indica que l'origen del poble va ser un castell andalusí, situat al capdamunt del tossal dels Morts, que formava part de la línia de fortificacions que defensaven aquest tram del Segre. A inicis del segle XII, el cadí musulmà de Lleida va empenyorar el castell al comte Ramon Berenguer III per protegir-se de l'expansió aragonesa. Així, l'any 1120, el comte instal·là com a castlà a Arnau Berenguer d'Anglesola. Devia ser un castell de dimensions modestes, potser només una torre de guaita emmurallada. Per això, durant la conquesta cristiana de Lleida, a mitjan segle XII, se'l denomina turris qui dicitur Alcoleia.

El castell i el lloc d'Alcoletge va seguir a mans de la família Anglesola. La vídua de Guillem III d'Anglesola, Constança d'Alagó i Romeu, va donar el castell al monestir de Sant Pere de la Pedra, que havia fundat a Lleida i que després va passar a dependre del monestir barceloní de Jonqueres, el domini del qual es va mantenir al llarg dels segles, compartit, des de 1386 amb la Paeria de Lleida.

El final de l'edat mitjana va ser un període de decadència a tot el país i espacialment a la plana lleidatana. Al segle XVI va haver-hi una certa recuperació, enterbolida per les epidèmies de pesta, però va ser al segle XVII, amb la Guerra dels Segadors, que el territori va quedar devastat, el castell destruït i el poble va ser abandonat. Cal suposar que el castell quedaria enrunat i, quan es va iniciar la repoblació, al segle XVIII, les seves pedres es van aprofitar per reconstruir les cases i, més tard, la nova església barroca. Llavors el tossal va ser habilitat com a cementiri -d'aquí ve el nom de Tossal dels Morts-.

D'aquell primitiu castell en resta ben poca cosa. La construcció del cementiri i, durant la Guerra Civil, les fortificacions de l'exèrcit republicà, van acabar amb gairebé tot el que restava dempeus. Les úniques restes visibles estan situades al nord del tossal, on hi ha restes de la base de la torre, feta amb carreus de mida irregular lligats amb reble i argamassa. També es devien aprofitar les pedres del castell en construir-se el mur que tancava el cementiri, del qual encara es poden veure algunes filades. S'hi han trobat fragments de ceràmica islàmica que podrien ser del segle X.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí