Santa Maria del Pi. Cadirat del cor
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)

Originalment, el cor estava situat a la part central de la nau, com passava a la catedral de Barcelona i era habitual als grans temples gòtics. Però al segle XVIII, això va començar a considerar-se inconvenient perquè dificultava als fidels laics la contemplació del presbiteri. Per això, els cors van tendir a situar-se darrere de l'altar. A l'església del Pi això es va dur a terme, després de moltes polèmiques i discussions, a partir de 1771.

El projecte va ser dut a terme pel mestre de cases Josep Mas Dordal, que havia dirigit les obres de l'església de la Mercè i, posteriorment, les de Sant Vicenç de Sarrià, el palau Moja i l'ampliació del palau episcopal. L'estil de l'obra del cor se situa en l'època de transició entre el barroc classicista i el neoclàssic.

Un segle després, en plena moda romàntica, el cor va semblar obsolet i es va substituir per un nou cadirat neogòtic (1863-1867), que va ser cremat en l'incendi de 1936. Les restes del cor antic van passar a mans privades i van acabar en un magatzem fins que, l'any 1982, la família Carreras ho va vendre a la Generalitat. El 1986, el cadirat va ser restituït al seu lloc.

Les cadires no són les originals, però sí els respatllers, amb les pilastres i cornises. En cadascun d'ells hi podem veure un dibuix al·legòric referit a les glòries o atributs de la Mare de Déu.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí