És una casa del segle XVIII, reformada l'any 1902 per Miquel Pallàs i Sala. Va ser la seva primera obra i ja hi va fer palès el seu gust pels esgrafiats, en aquest cas plenament modernistes, com corresponia a l'època de la reforma. De l'obra original del segle XVIII es conserven els brancals i llindes de les portes i finestres. A un dels portals de la planta baixa hi podem veure la data de 1721, un escut i la inscripció
(que podria haver estat afegida en la restauració).
El nom de Ca la Pipaire prové de la botiga que hi havia als baixos, regentada per la dona d'un fuster que feia pipes i que tenia el seu taller a la casa del costat.