| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle X a XII |
|---|
| Estil | Romànic |
|---|
| Autor | Camil Pallàs (reforma) |
| Situació |
Plaça Major |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Església romànica de gran interès, especialment pel fet que les diverses addicions modernes, com les capelles laterals, van ser suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, deixant només l'obra romànica dels segles XI i XII.
Tot i que té el seu origen en una capella preromànica, documentada des de 917, l'església actual es va construir cap a 1050. Aproximadament un segle després, es va renovar afegint-hi la portada, el cimbori octogonal i, damunt d'aquest, el campanar de torre. La importància de la reforma va fer que es tornés a consagrar, l'any 1173.
És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó, amb transsepte i una capçalera formada per un absis central i dues absidioles, una d'elles reconstruïda perquè, al seu lloc, s'hi havia construït una sagristia, al segle XVII. La construcció del cimbori i el campanar va obligar a reforçar l'absis exteriorment. Al mateix temps, es va fer una nova façana, amb una torre -que es devia fer servir de comunidor- al flanc esquerre. La portada, amb arquivoltes i capitells esculpits és força notable (vegeu enllaç). Al seu damunt hi ha una rosassa. El campanar té tres pisos, tots tres oberts, l'inferior amb finestres simples i els dos superiors amb finestres geminades.
En la restauració, es va deixar l'interior completament nu, eliminant les restes de pintura d'època gòtica, que es conserven al Museu Episcopal de Vic. També es van haver de refer en gran part els murs laterals, un cop eliminades les capelles laterals. D'aquella restauració és el fris amb arcuacions cegues semblants a les del cimbori, on es fa servir pedra rogenca per contrastar amb la resta de l'aparell.