Església de Santa Joaquima de Vedruna
(Barcelona | Farró - Barcelonès)


Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna

Barcelona - Església de Santa Joaquima de Vedruna (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilEstils contemporanis
AutorJordi Dou Mas de Xexàs
Situació Francolí, 54
L'església -promoguda pel bisbe Modrego-, va ser la primera parròquia del món dedicada a la santa, dels anys 1966-67, poc temps després de la seva canonització. Arrelada al barri, és molt activa socialment.

L'arquitecte Dou Mas de Xexàs -era, a més, un important matemàtic i problemista-, concep un edifici
envoltat per un mur perimetral i amb un petit jardí d'heures que el singularitza, condicionat per la mida del solar i la densitat del teixit urbà. La construcció, austera i tancada, és de maó vist i formigó. L'accés principal es fa per una escalinata cap a l'entrada, amb marquesina corbada i un cub exempt de vidre al seu costat -el baptisteri-, que hi contrasta i separa l'església de l'edifici contigu, tot caracteritzant la façana. La planta és trapezoidal en forma de sector circular amb vèrtex corb, on se situa el presbiteri, que s'obre en ventall a la nau.

L'interior és de maó i fusta, amb un sostre amb lluernes circulars encastades. Destaquen les escultures de Tomàs Bel. Tot plegat és una mostra representativa d'arquitectura religiosa postconciliar.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP