Castell de Siurana
(Cornudella de Montsant - Priorat)


Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana. Reconstrucció hipotètica, <i>cartell in situ</i>

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana. Reconstrucció hipotètica, cartell in situ

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana

Cornudella de Montsant - Castell de Siurana (Foto: Rafael Degollada - Arxiu Centre Excursionista de Catalunya-, 1912)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
Situació Siurana
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El castell de Siurana ocupa l'extrem oriental del penyal sobre el qual s'assenta el poble, aprofitant una posició natural excepcionalment defensiva. Els abruptes cingles que envolten el recinte fan que només fos accessible per la banda occidental, fet que convertí la fortalesa en una de les places més inexpugnables de la Catalunya medieval.

Les restes conservades corresponen principalment a diversos trams de muralla, fonaments d'edificacions, cisternes excavades a la roca i estructures defensives que delimitaven el recinte superior. Tot i que les transformacions posteriors i l'espoli dels materials n'han alterat considerablement la fesomia original, encara és possible identificar l'organització bàsica del conjunt castral, adaptada a la configuració allargassada del penyal.

La fortalesa formava part d'un sistema defensiu andalusí destinat al control de la frontera septentrional d'al-Andalus i del territori conegut com a valiat de Siurana. Després de la conquesta cristiana de l'any 1153, el castell esdevingué cap d'una jurisdicció feudal vinculada a la repoblació del territori, tot mantenint les seves funcions militars i administratives, però a mesura que la frontera s'allunyava cap al sud, a partir dels segles XIII i XIV la seva importància estratègica va anar disminuint progressivament fins a quedar abandonat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP