Cartoixa d'Escaladei
(La Morera de Montsant - Priorat)

Fundada l'any 1194 per iniciativa del rei Alfons el Cast, la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei va ser la primera cartoixa de la península Ibèrica i el principal centre difusor de l'orde cartoixà, fundat per sant Bru l'any 1084, als territoris hispànics. Després d'un primer establiment a Poboleda, la comunitat de monjos, procedents de la Provença, es va instal·lar definitivament a la vall de l'Oliver, als peus de la serra de Montsant, on entre 1204 i 1228 es construí el primer monestir. El seu poder econòmic i jurisdiccional va ser tan gran que acabà donant nom a tota la comarca del Priorat, de la qual exercí el domini senyorial durant més de sis segles.

Des del punt de vista arquitectònic, Escaladei constitueix un conjunt excepcional perquè reflecteix l'evolució de l'arquitectura monàstica catalana entre els segles XIII i XVIII. El nucli primitiu correspon a un romànic de transició cap al gòtic, caracteritzat per la sobrietat constructiva, els murs massissos, les voltes apuntades i una decoració gairebé inexistent, en consonància amb els ideals de silenci, pobresa i contemplació propis de l'orde cartoixà. D'aquest primer període es conserven les estructures de l'església, el claustre menor, la sala capitular, el refetor i les escasses restes del claustre gran.

Entre els segles XVI i XVIII, coincidint amb el període de màxima prosperitat econòmica, Escaladei experimentà una profunda transformació arquitectònica i artística. Es renovaren nombroses dependències amb un llenguatge renaixentista i classicista, es bastí la monumental façana de la Mare de Déu, es reformaren els claustres i, a finals del segle XVII, s'afegí la magnífica capella del Sagrari, obra de fra Fèlix Artigas, decorada amb pintures de l'Escola d'Escaladei —especialment de fra Joaquim Juncosa, fra Josep Juncosa, Jaume Pons i fra Lluís Pascual— i amb un sumptuós tabernacle de marbres i jaspis. Aquestes intervencions convertiren la cartoixa en un dels centres més destacats del barroc monàstic català, sense desvirtuar l'estructura medieval original.

La història del monestir arribà al seu final amb la desamortització de Mendizábal. L'any 1835, els cartoixans abandonaren definitivament Escaladei i el conjunt fou saquejat, espoliat i progressivament arruïnat. Es perderen gairebé totes les obres d'art, els retaules, les escultures, les pintures i bona part de les cobertes. Malgrat aquesta destrucció, les ruïnes conserven una extraordinària capacitat evocadora i permeten comprendre la complexa organització d'una cartoixa medieval i moderna.

Des de finals del segle XX, les excavacions arqueològiques i els treballs de restauració impulsats per la Generalitat de Catalunya han consolidat les estructures conservades, recuperat una cel·la completa, restituït parcialment el claustre menor i adequat el conjunt per a la visita pública. Avui, la cartoixa d'Escaladei és un dels conjunts monumentals més importants de Catalunya i un testimoni excepcional de l'espiritualitat, l'arquitectura i l'organització de l'orde cartoixà, així com el principal referent patrimonial del Priorat.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí