Cartoixa d'Escaladei. Façana de la Mare de Déu
(La Morera de Montsant - Priorat)


Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu. Recreació hipotètica, <i>cartell in situ</i>

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu. Recreació hipotètica, cartell in situ

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Josep Vidal i Barraquer, anys 20-30 del segle XX)

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu

Cartoixa d'Escaladei - Façana de la Mare de Déu (Foto: Carles Fargas -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1933)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Cartoixa d'Escaladei
Constitueix un dels elements més representatius de la cartoixa, tot i haver perdut gran part de la seva arquitectura. Era la portalada donava accés directament a l'interior del recinte monàstic estricte, concretament a la denominada zona de les obediències. Aquesta àrea reunia les dependències de servei i de govern del monestir: la farmàcia, les oficines administratives, diversos magatzems i les comunicacions cap al claustre menor, l'església, la sala capitular i el refetor. Va ser construïda al segle XVII al moment de màxima prosperitat del cenobi, i el seu estil respon a un llenguatge classicista de clara tradició renaixentista. Té una composició rigorosament simètrica i d'una gran sobrietat ornamental, en sintonia amb l'austeritat pròpia de l'orde cartoixà. S'organitza en tres eixos verticals delimitats per pilastres amb capitells jònics, que s'alcen sobre un cos inferior llis que actua com a sòcol compositiu. A l'eix central hi ha la portalada de mig punt i, al seu damunt, una gran fornícula amb la imatge d'alabastre de la Mare de Déu, obra de l'escultor Antoni Naveros, de 1599, reposada l'any 1995. Segons el contracte signat per l'artista, va executar també les imatges de sant Bru i sant Joan Baptista, així com de diverses figures de l'antic Testament, fet que indica que el projecte escultòric original de la portada era molt més ambiciós del que avui podem veure i es devia perdre arran de l'abandonament del monestir al segle XIX.

També és significatiu que la façana adopti la forma d'un gran retaule arquitectònic presidit per la Mare de Déu. Més que una simple entrada, era una portada monumental i simbòlica, concebuda per anunciar que a partir d'aquell punt s'accedia a un espai sagrat i reservat. Aquesta funció explica la seva monumentalitat, molt superior a la que exigiria un simple accés funcional.

La façana de la Mare de Déu donava pas a diversos edificis, dels quals només s'han conservat les arcades, on hi havia les oficines administratives i una farmàcia que assolir un enorme renom.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP