| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVI-XVII |
|---|
| Estil | Barroc |
| Situació |
Cartoixa d'Escaladei |
Construïda l'any 1696, segons el projecte del cartoixà fra Fèlix Artigas, s'aixecà immediatament darrere de l'antic absis romànic de l'església, que fou parcialment desmuntat per comunicar els dos espais. Aquesta intervenció transformà profundament la capçalera medieval i adaptà el temple als ideals litúrgics de la Contrareforma. Mentre que les esglésies medievals concentraven el protagonisme en l'altar major, el barroc atorgà una importància extraordinària a la reserva permanent del Santíssim. Per aquest motiu moltes esglésies construïren capelles específiques, concebudes com a espais de culte continu i d'adoració eucarística. A Escaladei, aquesta nova capella es convertí en el centre espiritual del monestir, amb una extraordinària riquesa artística.
És un espai de planta quadrada, cobert amb una cúpula semiesfèrica sobre petxines, rematada exteriorment amb una llanterna, que permetia l'entrada de llum zenital. A més de la comunicació natural amb la nau antiga, té una portada exterior barroca, emmarcada per dues columnes toscanes, de fust llis, que sostenen un entaulament amb volutes, centrat per una làpida ovalada de marbre negre. Aquesta porta donava a un petit espai porxat conegut com el pati dels Dolors, que comunicava les cel·les amb el claustre menor.