La Morera de Montsant
(La Morera de Montsant - Priorat)

Situada als peus dels impressionants cingles de la Serra Major de Montsant, és la vila més antiga del Priorat històric. El poble, que conserva l'estructura d'un petit nucli d'origen medieval, s'organitza sobre un esperó de la muntanya, dominant visualment la vall del Priorat i els camins que comuniquen la serra amb la plana.

L'origen de la població es remunta al procés de colonització feudal iniciat després de la conquesta cristiana. L'any 1170, Albert de Castellvell cedí el lloc a Arnau de Salfores perquè hi promogués l'establiment d'una nova comunitat. Poc després, el territori passà successivament a mans del monestir de Bonrepòs i, des de 1218, a la Cartoixa d'Escaladei, que exercí la jurisdicció sobre la vila durant més de sis segles. Aquesta vinculació marcà profundament la seva evolució històrica, econòmica i urbanística.

El nucli conserva encara la disposició pròpia d'una vila medieval. Els carrers, estrets i sinuosos, s'adapten al pendent del terreny i convergeixen al voltant de l'església parroquial i de les restes de l'antic castell. Malgrat les nombroses reformes experimentades al llarg dels segles, la trama urbana manté una gran coherència i permet identificar amb facilitat l'emplaçament del recinte primitiu.

Des del punt de vista arquitectònic, la Morera destaca pel predomini de l'arquitectura popular construïda amb pedra local. Les façanes presenten aparells de maçoneria irregular, portals adovellats o de maó vist, finestres emmarcades amb carreus i balcons afegits en època moderna. Moltes de les cases conserven elements dels segles XVII i XVIII, període de prosperitat vinculat a l'expansió del conreu de la vinya, encara que sovint incorporen estructures molt més antigues. Aquestes edificacions conformen un conjunt d'una notable unitat formal, en què els materials, els volums i la relació amb el relleu defineixen una imatge urbana de gran autenticitat.

La vinculació secular amb la Cartoixa d'Escaladei i la importància que assolí el Priorat en la producció vitivinícola durant l'edat moderna es reflecteixen també en les grans cases pairals, els antics cellers i les dependències agrícoles que s'integren dins del teixit urbà. Aquest patrimoni domèstic constitueix un complement indispensable dels grans monuments del municipi i explica la vida quotidiana d'una comunitat estretament lligada a l'explotació del territori.

Malgrat les destruccions provocades per la Guerra del Francès, les guerres del segle XIX i les transformacions contemporànies, la Morera de Montsant ha conservat bona part del seu caràcter històric.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí