Ermita de Sant Feliuet de Savassona
(Tavèrnoles - Osona)

L'ermita s'aixeca damunt un turó rocós dins l'antic terme del castell de Savassona. La seva situació és excepcional, al bell mig d'un dels conjunts arqueològics més importants d'Osona, on conviuen restes prehistòriques, ibèriques i medievals, com les tombes antropomorfes excavades a la roca, la coneguda Pedra del Sacrifici i diversos blocs amb gravats rupestres. Aquesta continuïtat d'ocupació humana confereix al lloc un valor patrimonial excepcional.

L'església es va construir durant els segles X i XI, en el context de la repoblació del territori després de la consolidació del comtat d'Osona. Tot i que no es coneix amb certesa la seva funció inicial, diversos autors han plantejat que va poder exercir un paper parroquial abans que aquest fos assumit per Sant Pere de Savassona. La primera referència documental va aparèixer l'any 1035, quan un document de donació esmenta la basílica de Sant Feliu situada a la roca de Savassona. Més endavant també va ser coneguda amb el nom de Sant Feliu de la Roca, denominació documentada a l'edat mitjana.

L'edifici va experimentar diverses fases constructives que encara avui són visibles. A començament del segle XIII es va reformar la nau i es va aixecar el campanar d'espadanya, mentre que al segle XVI es va modificar la façana de ponent amb la construcció del portal actual i es va anul·lar l'antiga porta oberta al mur de migdia. Amb el pas dels segles, i després que Sant Pere de Savassona assumís les funcions parroquials, Sant Feliuet va quedar reduïda a una simple capella dependent i el culte es va anar limitant progressivament fins al punt que, al segle XVII, només s'hi va celebrar una missa anual.

L'abandonament va provocar un notable deteriorament de l'edifici fins que, entre els anys 1959 i 1960, es va restaurar gràcies a la iniciativa de la Unió Excursionista de Vic i del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Aquesta intervenció va eliminar afegits moderns i va permetre recuperar la lectura de les diferents etapes constructives del temple.

Arquitectònicament, conserva elements d'èpoques diverses que han generat interpretacions diferents entre els especialistes. La capçalera és lleugerament trapezial i apareix descentrada respecte de la nau, fet que evidencia una discontinuïtat constructiva. Eduard Junyent va interpretar aquest absis com la part conservada d'una església preromànica del segle X, posteriorment reconstruïda, mentre que Xavier Barral va considerar que la nau simplement corresponia a una segona fase de la mateixa obra, sense necessitat de suposar un edifici anterior desaparegut.

L'església presenta una sola nau coberta amb teulada a dos vessants i un absis de coberta de lloses. A la façana de ponent destaca el campanar d'espadanya de dos ulls, un petit òcul en forma de creu i el portal adovellat, la clau del qual conserva una estrella salomònica gravada, incorporada durant la reforma del segle XVI.

Al costat de l'església, sobre el precipici rocós, hi ha diverses tombes antropomorfes que testimonien un poblament anterior al segle X.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí