| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle X a XII |
|---|
| Estil | Romànic |
| Situació |
Valldaneu |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església s’aixeca en un indret especialment pintoresc, sota les cingleres de la Garga i prop del pas del Congost, envoltada de masies que antigament havien part de la seva demarcació parroquial. La vall de Valldaneu pren el nom del Vilar Daniel, un domini rural que ja apareix documentat l’any 898, quan Daniel i la seva esposa vengueren diversos béns al comte Guifré Borrell i a la seva esposa Garsenda. El topònim Valldaneu deriva, segons la tradició historiogràfica, de les diverses formes medievals de Vilar Daniel o Valdaniel. La primera notícia coneguda de l’església és de l’any 1007.
És un edifici d'origen romànic, però molt modificat amb posterioritat. D’aquella construcció medieval, en resta la capçalera, formada per un absis principal i una absidiola. L'absis està decorat exteriorment amb arcuacions cegues de tipus llombard. L'aparell és pedra tosca i pedra vermella de Tagamanent. Al voltant de 1640, l’edifici fou objecte d’una profunda reforma que comportà la reconstrucció i l’allargament de la nau, la modificació del portal i la incorporació o transformació del campanar. També es van afegir capelles laterals que, per la seva disposició, poden donar la impressió d’un edifici de tres naus. D'aquella època és també el portal adovellat.
Davant de l’església, es troben sepultures monumentals dels segles XV-XVI, relacionades amb el mas Castellar. Altres masos vinculats a la parròquia eren el mas Valldaneu, l’Oller, les Esglésies i la Fàbrega.