Església de Santa Cecília de Montserrat
(Marganell - Bages)

El conjunt de Santa Cecília de Montserrat, situat al peu dels espadats de Sant Jeroni, al terme de Marganell, constitueix un dels testimonis més singulars del primer monaquisme medieval de la muntanya de Montserrat. L’antic cenobi benedictí, documentat des del segle X, va mantenir durant segles una estreta vinculació amb el territori de Marganell i, posteriorment, amb el monestir de Santa Maria de Montserrat. El conjunt actual està format principalment per l’església romànica, la rectoria del segle XVIII i diversos edificis annexos d’èpoques posteriors.

Els orígens del monestir es remunten al segle X. Una escriptura de l’any 945 ja documenta l’existència d’una comunitat monàstica a Santa Cecília, i tradicionalment s’ha relacionat la fundació amb l’abat Cesari. Segons la documentació conservada, l’església fou consagrada l’any 957 (o 959 segons alguna font). Va conservar la seva independència fins que, l'any 1539, es va incorporar definitivament a Santa Maria de Montserrat. A partir d'aleshores va deixar de tenir comunitat monàstica pròpia i el conjunt va passar a ser atès per sacerdots encarregats del culte i de la funció parroquial. Durant la Guerra del Francès, el 1811, el monestir va ser saquejat i incendiat per les tropes franceses i es va haver de restaura després. La intervenció més important va ser, però, la restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch, desenvolupada entre 1927 i 1931. L'arquitecte va intervenir especialment en la capçalera, les cobertes i els elements de decoració llombarda, recuperant lesenes, arcuacions cegues, cornises i careners. També es van efectuar excavacions arqueològiques per tal de conèixer les fases més antigues del conjunt. La restauració es va inaugurar el 1931.

L'edifici presenta una planta basilical de tres naus, amb la nau central considerablement més llarga que les laterals. Les tres naus són capçades a llevant per tres absis semicirculars, el central de dimensions més grans i dues absidioles laterals. Les naus són cobertes amb voltes de canó de mig punt i es comuniquen mitjançant dues grans arcades també de mig punt. El sistema actual de cobertes, però, no sembla correspondre necessàriament a la configuració primitiva: els estudis de Catalunya Romànica plantegen que originàriament les naus podrien haver estat cobertes amb una estructura d'embigat de fusta i que les voltes haurien estat introduïdes posteriorment, fet que obligà a reforçar els murs de la nau central. Els tres absis presenten la característica ornamentació del primer romànic llombard, amb sèries d'arcuacions cegues separades per lesenes. L'absis central conserva tres finestres de doble esqueixada, mentre que cadascuna de les absidioles en presenta una.

Actualment, l'església acull l'Espai d'Art Sean Scully. Hi ha sis pintures de gran format, vuit vitralls, tres pintures al fresc, un reraltar de cristall, tres creus de vidre i quatre canelobres, elaborats per l'artista Sean Scully (Dublín, 1945).

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí