Col·legi Major Penyafort - Montserrat
(Barcelona | Sant Ramon - Maternitat - Barcelonès)

El Col·legi Major Sant Ramon de Penyafort i Mare de Déu de Montserrat constitueix una obra ben representativa de l’arquitectura universitària barcelonina de la dècada de 1950. Va ser construït, entre 1958 i 1965, segons projecte de l’arquitecte Pere Benavent de Barberà Abelló (1899-1974).

El conjunt es va concebre com dos edificis residencials independents, un de masculí, el Sant Ramon de Penyafort, i un de femení, el Nostra Senyora de Montserrat, disposats simètricament i perpendiculars a la Diagonal, deixant entre ells un espai central enjardinat. Els dos blocs presenten una arquitectura sòbria i monumental, pròpia de l’arquitectura institucional de la postguerra, però amb una voluntat de modernització respecte dels models historicistes predominants en els equipaments universitaris del moment. Són volums prismàtics de gran regularitat, construïts amb paraments de maó vist sobre un sòcol de pedra, amb una composició basada en la simetria, la repetició ordenada de les obertures i la claredat funcional. Benavent va introduir en el projecte alguns elements que s’allunyaven de la normativa estilística oficial dels col·legis majors, especialment l’ús del maó i de finestres rectangulars, incorporant així un llenguatge que es pot qualificar de racionalista.

Les façanes tenen un tractament especialment acurat a la planta baixa, revestida de pedra, que funciona com a sòcol massís dels paraments superiors de maó. Als accessos, aquest caràcter institucional es reforça amb relleus escultòrics de caràcter al·legòric, relacionats amb l’art, la religió, la ciència i la tècnica, obra de Frederic Marès (vegeu enllaç).

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí