Església de Sant Jaume
(Calaf - Anoia)


Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume (Foto: Francesc Vidal-Barraquer)

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume (Foto: Francesc Vidal-Barraquer)

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume

Calaf - Panoràmica del poble amb l'església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume, des de lliny

Calaf - Església de Sant Jaume, des de lliny (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Albert Esteves, 2009)

Calaf - Església de Sant Jaume

Calaf - Església de Sant Jaume (Foto: Josep Salvany - Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, 1913)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilGòtic
Situació Plaça Gran
Les obres d'aquest temple es van iniciar l'any 1603 al mateix lloc on hi havia hagut l'església de Sant Miquel. Es va obrir al culte l'any 1639 quan encara no s'havia enllestit la façana ni el campanar. La façana s'enllestí el 1670 i l'església es va acabar el 1720, tot i que el campanar va restar inacabat fins a les acaballes del segle XIX (1889), època a la qual pertany també la portalada (1899). L'edifici consta d'una àmplia nau coberta amb volta de creueria, encara dins la tradició gòtica, amb capelles laterals entre els contraforts. De l'interior cal destacar-ne els vitralls, les claus de volta i les pintures d'Eveli Palà Bofill (1886-1961).

Aquesta església tenia un orgue, destruït el 1936, projectat per fra Bartomeu Triay el 1670, al qual el mestre orguener Agusti Llinàs li feu la caixa de fusta, el 1678*. Sota d'aquest instrument hi penjava una carassa barbuda amb turbant -un moro-, com a escarni.


*Callol Armengol, Marta: Del gramil al cisell. Els noms desconeguts i la transmutació de la matèria en la nissaga de l'escultor Antoni Solà i Llausàs. Projecte Fil i Foc, 2025

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP